Presentació

València és terra de so i contrast, terra de música, de músics de banda de trons i de masclets, terra de cants d’estil, d’albaes, de fórmules uns, terra de rutes de bacalao, de dolçaines, de campanes i ones de la mar, terra de foc, d’accents apitxats, terra de xes! de nanos! i de tios!

Malauradament, des de la institució no es valora el ventall de matisos, on tot allò diferent, allò minoritari, cal aixafar-ho, menysprear-ho ―allò subtil és xafat per allò abusiu, allò petit per allò faraònic― tot dificultant la feina de la gent que pretén organitzar i gestionar esdeveniments i espais des de la modèstia.

En l’actual situació de crisi econòmica, i amb la impossibilitat de rebre subvencions per part de les grans institucions, és moment de treballar des de la base, no amb grans macrofestivals, sinó creant una continuïtat, un patró obert mutable i adaptable que depenga de les necessitats i inquietuds de cada moment.

En aquest context, més enllà del tro i el bac constant, hi ha diverses  generacions d’artistes que gaudeixen de la recerca constant, de l’experimentació, de la investigació i la divulgació de noves propostes i que lluiten per un futur més ric, ple de matisos, fora de clixés i més lliure. Persones creatives que lluiten per no emigrar, gent que comparteix el fruit del seu estudi de forma no lucrativa mantenint-se així fora de les convencions del mercat i dels circuits i discursos massius establerts.

Cal generar un rall d’activitat per tal que tota aquesta creativitat i energia no se’n vaja; cal facilitar espais i infraestructures on poder divulgar les propostes, on tant creadors com assistents estiguen en harmonia, espais horitzontals, sense mitificacions. Espais comuns que permeten la subsistència de la cultura, i de la gent que la genera.

En la primera edició vàrem descobrir propostes tan agosarades com el concert de sorollisme col·lectiu amb petits instruments d.i.y. de DirtyElectrònics, el brutal directe de Reptilian Mambo, la impro boja de Truna i Rastrejo, la bogeria sònica de BenjolinEnsamble, l’impol·lut treball d’Alozeau, les accions sonores del col·lectiu Sinberifora, la improvisació col·lectiva de L.O.M.LaOrquestaMundana, a més de les sessions de DeltaCaníbal i Sawarma, i una sessió de Jam Sesion d.i.y.

També hi va haver diversos tallers en col·laboració amb el col·lectiu ToyDivixion, on vàrem poder gaudir d’aprendre a fer micro-música amb GameBoy) amb RaulPeix aka. Ralph. El taller de circuit bending stilofón-beat-box amb Bart, NoiseAndroid i Martí. Un  d’iniciació al software Gamuza (EmanueleMazza). I el taller de JohnRichards aka DirtyElectronics on ens construirem el minisynte portàtil MuteSynth.

Pin Pan Pun

08     15    22    desembre 2012

Trobades de música i tecnologia inusual(rara).

PinPanPun és un dels festivals que aposta per propostes radicals dintre del panorama de l’art sonor i la música experimental al País Valencià, sense tancar-se a propostes que vénen de l’estranger i de la resta de la península.

Aquesta segona edició es desenvoluparà durant el mes de desembre de 2012, els dissabtes 8, 15 i 22, a partir de les 20:00h, a l´Octubre Centre Cultura contemporània i a l´Asociació CulturalPlutón.

Com en la passada edició es pretén compaginar la mostra de propostes i concerts, amb tallers (workshops), on els assistents podran aprendre, construir i compartir experiències.

Com a novetat de l’edició d’enguany,  cadascun dels caps de setmana tindrà un tema comú, per centrar-se en propostes dintre d’un mateix fil conductor.

PIN estarà basat en la relació intergeneracional de creatius sonors.

PAN estarà basat en la relació entre allò sonor i allò visual.

PUN estarà basat en la relació en bandes d’improvisació lliure.